Actualidad

[editar plantilla]

Declaración institucional del Parlamento de Cataluña sobre el reconocimiento de la persecución y el genocidio del pueblo gitano [editar]


COMPARTIR

El Pleno del Parlamento de Cataluña del 29 de marzo de 2007 realizó una Declaración institucional sobre el reconocimiento de la persecución y el genocidio del pueblo gitano.
El texto completo de esta declaración está recogido en el Boletín Oficial del Parlamento de Cataluña de  21 de marzo (Proposta de resolució sobre el reconeixement de la persecució i el genocidi del poble gitano).
Incluimos a contiuación el texto en castellano y en catalán:

Declaración del Parlamento de Cataluña de reconocimiento de la persecución y el genocidio del pueblo gitano

Leída en el Pleno del Parlamento el día 29 de marzo de 2007.

Considerando que el artículo 607 del Código penal vigente, sobre el delito de genocidio, afirma que tienen que ser castigados a diversas penas de prisión «los que, con propósito de destruir totalmente o parcialmente un grupo nacional, étnico, racial o religioso [...], matan algunos de sus miembros [...], someten al grupo o cualquiera de sus individuos a condiciones de existencia que pongan en peligro su vida o perturben gravemente su salud [...], llevan a cabo desplazamientos forzosos del grupo o de sus miembros, adoptan cualquier medida que tienda a impedir su género de vida o reproducción, o bien trasladan por fuerza individuos de un grupo a otro».

Considerando los hechos históricos siguientes:

- Entre los años 1499 y 1783, en el actual territorio de Cataluña se aprobaron al menos una docena de leyes de prohibición de las señas identitarias y culturales del pueblo gitano que pretendían la asimilación forzosa o, en caso contrario, la desaparición como pueblo. Las razones subyacentes de estos textos legales se basaban en el hecho de que el proyecto de construcción y de consolidación de un estado unificado y culturalmente hegemónico en este período generaba que la diferencia fuera vista con desconfianza y como factor que ponía en cuestión el poder establecido. El resultado fue que la larga convivencia entre culturas y religiones de poblaciones numéricamente diversas fue sustituida por el fanatismo y la represión.

- La Corona catalanoaragonesa también siguió esta política anti-gitana que, en un primer momento, pretendía la expulsión del pueblo gitano, y que fue evolucionando hacia la asimilación forzosa de sus miembros, pasando por la esclavitud y la persecución penada de los gitanos y de sus símbolos históricos (lengua, indumentaria, ocupaciones, residencia y movilidad, entre otros).

- Por circunstancias debidas a la falta de mano de obra principalmente, después de la expulsión de los árabes, las políticas de persecución y asimilación modificaron el tono represor, de manera que el pueblo gitano fue reconsiderado como posible fuerza de trabajo, sobretodo en los trabajos del campo. Aún así, se continúa limitando la residencia de las personas gitanas y aplicándoles penas discriminatorias, siempre con el objetivo de hacer perder la identidad gitana.

- La represión tuvo un alcance mucho más amplio y cruel con los hechos del 30 de julio de 1749, llamados «La Gran Redada». Durante el reinado de Fernando VI se dictó una real orden por la que se emplazaba a aprisionar a todos los gitanos de los diversos territorios, sin excepción de edad, sexo o estado. Se ha documentado que, como mínimo, unos nueve mil gitanos y gitanas fueron encerrados en presidios o fueron a parar, como mano de obra, a minas y arsenales, muchos de los cuales murieron.

- Al ver que de ninguna de las maneras se conseguía hacer desaparecer al pueblo gitano, ya en época de Carlos III se optó por someterlos a políticas de integración, que pretendían la asimilación cultural, que incluía la pérdida de la lengua y el asentamiento forzoso.

- Ya en el siglo XX, con el estallido de la Guerra Civil y la posterior dictadura franquista, se intensificó la intolerancia hacia el pueblo gitano. Se volvió a prohibir la lengua, que fue calificada como argot de la delincuencia, y se le aplicó específicamente la Ley de peligrosidad social. Sólo hace falta decir que el Reglamento de la Guardia Civil tenía dos artículos específicos para los gitanos y gitanas, y que estos artículos conculcaban la presunción de inocencia. A la vez, tanto la Administración como determinadas instituciones religiosas y benéficas financiaban y promovían programas dedicados a enseñar a los gitanos y gitanas a dejar de serlo.

- Con la promulgación de la Constitución española, el artículo 14 de la misma reconoce que los españoles y españolas son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer ninguna discriminación por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social, con lo que se puso fin a la discriminación legal. El mismo artículo 14 de la Constitución ha inspirado leyes que promueven la acción afirmativa destinada a ciertos grupos sociales, partiendo del principio de que la igualdad de oportunidades es tratar de una manera diferente a quienes son diferentes para garantizar la igualdad.

Y considerando que las consecuencias económicas, sociales y culturales de todas las leyes anti-gitanas que se han dictaminado a lo largo de los siglos se continúan sufriendo en la sociedad actual y que, en buena parte, son la causa de la desigualdad del pueblo gitano.

El Parlamento de Cataluña:

1. Afirma y reconoce que el pueblo gitano residente en el Estado español, y concretamente en Cataluña, ha sido víctima de un genocidio histórico y continuado.

2. Deplora todas las leyes racistas y anti-gitanas que han dictado o secundado las instituciones catalanas y todas las situaciones que han producido el maltrato, la discriminación y la vulnerabilidad del pueblo gitano a lo largo de la historia.

3. Se compromete a trabajar para que se apliquen políticas inclusivas, efectivas y decididas con el objetivo de conseguir la igualdad de oportunidades de los miembros del pueblo gitano en Cataluña y el reconocimiento y el mantenimiento de sus señas culturales e identitarias, en observancia de las resoluciones 1045/VI y 1046/VI de este Parlamento, de las actuaciones gubernamentales llevadas a cabo en cumplimiento de las citadas resoluciones, del artículo 42.7 del Estatut de autonomía y de la Directiva 2000/43/CE del Consejo de la Unión Europea, relativa a la aplicación del principio de igualdad de trato de las personas independientemente de su origen racial o étnico.

Palacio del Parlament, 29 de marzo de 2007

----------------------------

BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA

VIII legislatura. Segon periode

Número 48. Dimecres, 21 de març de 2007

Proposta de resolució sobre el reconeixement de la persecució i el genocidi del poble gitano

Tram. 250-00179/08

Presentació: Grup Parlamentari de Convergencia i Unió, Grup Parlamentari Socialistas - Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Reg. 7151 / Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 20.03.2007

A LA MESA DEL PARLAMENT

Els Grups Parlamentaris sotasignants, d’acord amb allò que preveuen els articles 145 i 146 del Reglament de la Cambra, presenten la següent proposta de resolució i demanen que sigui tramitada davant el Ple.

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

PROPOSTA DE TEXT PER A LA DECLARACIÓ DE RECONEIXEMENT DE LA PERSECUCIÓ I EL GENOCIDI DEL POBLE GITANO

Considerant que l’article 607 del Codi Penal vigent, sobre el delicte de genocidi, afirma que: «Els que amb el propòsit de destruir total o parcialment a un grup nacional, ètnic, racial o religiós [...] si matessin a algun dels seus membres, sotmetessin al grup o qualsevol dels seus individus a condicions d’injustícia que posessin en perill la seva vida o pertorbessin la seva salut [...] si portessin a terme desplaçaments forçosos del grup o dels seus membres, o adoptessin qualsevol mesura que tendeixi a impedir la seva forma de vida o reproducció o bé traslladessin per la força d’un grup a l’altre [...] no prescriure mal...»

Considerant els fets històrics següents:

– Entre 1499 i 1783 a l’actual territori de Catalunya es van aprovar almenys una dotzena de lleis que perseguien la prohibició dels trets identitaris i culturals del poble gitano per forçar la seva assimilació forçosa, o en cas contrari, la seva desaparició. Entenem que les raons subjacents es basen en el fet que el projecte de construcció i de consolidació d’un estat unificat i culturalment hegemònic en aquest període genera que la diferència sigui vista amb desconfiança, com també com a factor de qüestionament del poder establert. El resultat va ser que la llarga convivència entre diferents cultures (àrab, jueva, gitana, catalana, castellana...) i religions numèricament diferents se substitueix pel fanatisme i la repressió.

– La Corona Catalanoaragonesa participa d’aquesta política antigitana que persegueix en un primer moment l’expulsió, per anar evolucionant cap a l’assimilació forçosa, passant per l’esclavitud i la persecució penada de la identitat gitana i els seus símbols històrics (llengua, vestimenta, ocupacions, residència i mobilitat...)

– Aquestes polítiques canvien el seu to repressor amb la manca de mà d’obra generada principalment per l’expulsió dels àrabs, de manera que es veu al poble gitano com a possible força de treball, al camp principalment. Tot i així, es continua limitant la seva residència i aplicant penes discriminatòries, sempre perseguint la pèrdua de la identitat gitana.

– Tot i així, la repressió va prendre un abast molt ampli i cruel amb els fets del 30 de juliol de 1749, anomenats la Gran Batuda; quan Ferran VI va dictaminar una Reial ordre en la qual s’emplaçava a empresonar a totes les gitanos i gitanes dels diferents territoris sota el seu regnat, independentment de la seva edat i sexe. S’ha documentat que, com a mínim, al voltant de 9.000 gitanos van anar a parar recloses a arsenals, presidis i mines, moltes de les quals van morir.

– En veure que de cap de les maneres s’aconseguia fer desaparèixer el poble gitano, les polítiques antigitanes opten, ja amb Carles III, per la integració passant per l’abandonament de les formes tradicionals de vestir-se, de la seva llengua i l’assentament forçós.

– Amb l’esclat de la Guerra Civil i la posterior Dictadura franquista s’intensifica la intolerància cap al poble gitano. Es torna a prohibir la seva llengua (en el cas del poble gitano català, per ser gitanos/es i catalans/es), la qual es classifica com argot de la delinqüència; i se’ls aplica de forma específica la Llei de perillositat social, havent-hi al reglament de la Guàrdia civil espanyola dos articles específics per als gitanos, que anaven en contra de la presumpció d’innocència. Alhora, tant des de l’administració com des de determinades institucions religioses i benèfiques, es finançaven i promovien programes dirigits a ensenyar-los a deixar de ser gitanos i gitanes.

– Amb la promulgació de la Constitució Espanyola, que reconeix en el seu Article 14 la no discriminació per raó de raça entre altres, acaba aquesta discriminació legal. Aquest mateix article ha inspirat el desenvolupament de lleis que promouen l’acció afirmativa amb certs grups, partint del principi que la igualtat d’oportunitats és tractar de manera diferent a qui és desigual per tal que existeixi igualtat.

Tenint en compte, tanmateix, que les conseqüències econòmiques, socials i culturals de totes aquestes lleis antigitanes es continuen patint en l’actualitat a la nostra societat i són en una bona part la causa de la desigualtat del poble gitano.

En conseqüència, el Parlament de Catalunya:

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ

1. Afirma i reconeix al poble gitano resident a l’actual Estat espanyol, i concretament a Catalunya, com a víctima de genocidi històric i continuat.

2. Deplora totes les lleis antigitanes i racistes que han produït o secundat les institucions catalanes històricament, i totes les situacions de maltractament, discriminació i vulnerabilitat que aquestes lleis han ocasionat al llarg de la història.

3. Es compromet a treballar perquè es duguin a terme polítiques incloents, efectives i decidides per aconseguir la igualtat d’oportunitats dels integrants del poble gitano a Catalunya i per al reconeixement i manteniment dels seus trets culturals i d’identitat, en compliment de les Resolucions 1045/VI i 1046/VI d’aquest Parlament, de les actuacions governamentals engegades en compliment d’aquestes resolucions, de l’article 42.7 de l’Estatut i de la Directiva europea 2000/43/CE del Consell relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tracte de les persones independentment del seu origen racial o ètnic.

Palau del Parlament, 19 de març de 2007

Felip Puig i Godes, Grup Parlamentari CiU; Miquel Iceta i Llorens, Grup Parlamentari PSC-CpC; Joan Ridao i Martín, Grup Parlamentari ERC; Jaume Bosch i Mestres, Grup Parlamentari ICV-EUiA

Tramitació pel procediment d’urgència

Sol·licitud: Grup Parlamentari Socialistes – Ciutadans pel Canvi, Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa (reg. 7159).

Tràmits afectats: des de l’inici de la tramitació.

Reducció de terminis: a la meitat dels que són fixats amb caràcter ordinari.

Acord: Mesa del Parlament, sessió del 20.03.2007.

Tramesa al Ple

Acord: Mesa del Parlament, escoltada la Junta de Portaveus, sessions del 20.03.2007.

Termini de presentació d’esmenes

Termini: atesa la tramitació d’urgència acordada, 4 dies hàbils (del 22.03.2007 al 27.03.2007).

Finiment del termini de 28.03.2007; 9:30 hores.

Acord: Mesa del Parlament, 20.03.2007

Galería de Fotos

VOLVER A LA PÁGINA PRINCIPAL DE ACTUALIDAD
...

GITANOS.ORG

...

GITANOS EN LA PRENSA

El alumnado gitano en Secundaria
  • El alumnado gitano en Secundaria
  • VER MÁS